Notícies del lloc

Manifest de l’Associació d’Estudiants de l’Institut Eugeni d’Ors amb motiu del 25-N

Manifest de l’Associació d’Estudiants de l’Institut Eugeni d’Ors amb motiu del 25-N

per Front-end Editor -
Nombre de respostes: 0

El manifest que dues membres de l’Associació d’Estudiants de l’Institut Eugeni d’Ors han llegit, avui, a les 12.10 h, amb motiu del 25-N, Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones:

GenerRebeca, Leonor, María, Rosa, Kelly i Rebecca.

Febrer: Rosa, Daría i Sheila.

MarçEstrella, Glòria, Maria José i Maria… i així fins a sumar 93 dones assassinades i víctimes de feminicidis a mans de les seves parelles o exparelles aquest 2019 a Espanya.

Algunes de vosaltres potser us pregunteu què son els feminicidis, potser no heu sentit a dir mai aquesta paraula, però de ben segur heu sentit a parlar de tot el que engloba. En resumides paraules un feminicidi és el resultat d’un seguit de maltractament tant psicològics com físics enfocats al col·lectiu femení, ja siguin atacs recurrents o eventuals, que són duts a terme per un home o grup d’homes.

És important tenir en compte que el feminicidi és el que surt a les notícies, el que es veu, però és només l’última conseqüència d’un seguit de violències normalitzades. I malgrat tot, vivim en un país en què tot sembla que pugui continuar amb normalitat, com si no passés res cada vegada que una dona és assassinada pel simple fet de ser dona.

Som víctimes d’un sistema que perpetua i legitima les violències masclistes, un que concep les dones com a objectes, com a mà d’obra barata, com a propietat privada dels homes. Els rols de gènere imposats, la pressió estètica, la pobresa que té nom de dona, la por de tornar soles, les agressions sexuals o les violacions són expressions d’un mateix sistema de violència que ens sanciona quan intentem trencar amb allò que se’ns imposa.

Avui, 25 de novembre, Dia Internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones, ens reunim aquí per denunciar la situació en què milers de dones es troben en el nostre país. I que, lluny d’estar minvant, aquesta violència masclista està creixent.

La violència masclista inclou la violència sexual, la violència econòmica, la violència simbòlica i totes aquelles situacions de discriminació patides per les dones pel simple fet de ser-ho. I que no diferencia entre edats, classes socials, procedències o altres estructures socials. El degoteig constant d’assassinats no és més que la punta de l’iceberg d’una problemàtica estructural de la nostra societat.

Davant d’això, trobem unes institucions públiques amb un sistema judicial que juga de part seva, que ens revictimitza, culpabilitza i que en cap cas ens protegeix. Els casos són moltíssims i alguns de més mediàtics, com el de la Manada o el recent cas de Manresa, han fet que tothom veiés com el sistema judicial de l’estat espanyol no ens dóna cap garantia de poder respondre a les agressions que patim.

Perquè, per a la justícia espanyola, que cinc homes et violin en torns de cinc minuts mentre estàs inconscient, no és una violació sinó un abús. Les lleis espanyoles diuen que si no hi ha violència o intimidació no es considera agressió sexual. I encara més, segons aquesta justícia patriarcal, si un home es masturba, veient com els seus amics violen una jove inconscient, no és responsable de res.

I nosaltres, les joves, ens hem de preocupar perquè cada cop hi ha més casos en edats primerenques de la joventut, i això és inacceptable. Tenim el dret a poder sortir de festa amb llibertat, a portar la roba que ens vingui de gust, a poder tornar a casa soles, a no sentir-nos oprimides, a poder gaudir de les relacions personals amb respecte. No es tracta de restringir les nostres llibertats, ni d’educar-nos en la por, consisteix a ensenyar-los, a ells, que les noies no som inferiors i encara menys som seves. Els ha de quedar clar que no és no i tan sols sí és sí, que els cossos de les dones no són territoris de conquesta ni objectes, i que l’amor és el contrari del control. Les dones som lliures.

Per això, avui, us animem a totes les nenes, noies i dones que ens esteu escoltant a continuar lluitant, a no rendir-nos, perquè, ara més que mai, les unes a les altres, ens necessitem. No podem permetre cap tipus de normalització d’aquestes situacions, no podem permetre cap mena de discriminació, assetjament, agressió o violència cap a les dones. Hem de lluitar per totes: les mares, les filles, les amigues i  les àvies i per totes les que vindran, per les dones.

Fem una crida també als homes, perquè us hi sumeu amb força. Contribuïu a la lluita i no l’obstaculitzeu. Perquè si no exerceixes violència, però t’és igual si la deixes passar, estàs contribuint a tot el que està passant. Si intentes restar-li valor a un moviment com és el feminisme que intenta erradicar la violència masclista, estàs contribuint a tot el que està passant.

La lluita contra les violències masclistes afecta tota la ciutadania i necessitem la implicació directa de totes. Hem de treballar plegades per construir una societat lliure de violències masclistes, on el respecte, la cura i la igualtat siguin els valors i la guia de la nostra convivència.

Perquè no hàgim de ser valentes i puguem ser lliures!

Vilafranca del Penedès, 25 de novembre de 2019